Skip to content

“Jo sóc Batman”, guardonat amb el Gran Premi del Públic de la XXVIª Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants

11/23/2014

B3HSSQwIIAA_Wjm

El Festival de cinema de terror i fantàstic de Cotxeres de Sants és emblemàtic. La seva fama el precedeix. Mai hi he pogut assistir, coses d’agenda, però m’han arribat tants comentaris de gent que sí hi ha anat que no fan més que mitificar-lo: visionats impossibles gràcies als crits dels espectadors amb ganes de fer merder, amenaces a directors i, fins i tot, intervencions policials. Què és cert i que no ja no ho sé, però queda clar que allà s’hi reuneixen els fans més radicals del gènere.

Em remunto temps. Recordo perfectament quan en Callahan em va dir d’anar a gravar una idea seva. Dins el seu cotxe, enmig del no res, m’ho va resumir amb la següent frase: “Anem a un lloc abandonat i et disfresses”; poc més. I així va ser. Assegut en el maleter, aparcats en un polígon industrial, em vaig vestir de Batman i vam pujar un terraplè per internar-nos en una lloc (no sé definir si era un fàbrica o granja). Després d’estudiar el terreny i fer-me unes quantes fotos fent el tonto em vaig asseure damunt un grup de matolls secs. La resta ho podeu veure aquí.

Jo sóc Batman… from callahan.ruiz on Vimeo.

Temps després, quan en David em va comentar que volia enviar aquella peça a Cotxeres vaig veure que s’havia tornat boig. Aquella paròdia del cinema contemplatiu era just tot el contrari del que allà agrada. El públic d’allà vol veure sang i fetge, tetes i culs, no plans seqüència en silenci i un tipus ridícul mal girbat. Li vaig intentar fer entendre que allò era un hara-kiri absolut, però ell estava segur que podia ser un fart de riure anar-hi i gravar l’àudio (amenaces vers nosaltres i insults contra tots els nostres ancestres) per fer una versió de l’espectador del curt solapant la pista d’àudio que hi podríem enregistrar. Si una cosa he aprés, és que quan en Callahan té una idea esbojarrada és infructuós portar-li la contrària. Aquella vegada no vaig insistir més i vaig deixar-li fer.

Temps després. Primera sorpresa. Som finalistes a la categoria al Millor Curt Curt. Com a mínim els encarregats de la selecció havien entès la broma. Em donava per satisfet.

Divendres 21 de novembre. Vaig a dormir aviat, l’endemà començo a les sis del matí a la feina. Envio un missatge al Callahan diguen-li que ja em dirà què tal la projecció, però que passi el que passi no em truqui, estaré fent nones. Màxim un whatsapp, que ja miraria mig adormit camí del curro.

Així ho vaig fer, ja quasi al migdia del dissabte. Segona sorpresa, no hem guanyat però sembla que al públic li ha agradat, segons sembla “aplausos y vitores”. També el públic es còmplice. Més que satisfet ja estava orgullós.

I arriba la tarda, tornant de Girona per entrar de nou a la feina, quan rebo una piulada.

3  Twitter   Notificaciones

Què? Qui? Com? Truco al Callahan. No contesta. Em fico nerviós. La meva xicota m’ha de tranquil·litzar. No m’ho creure. És una broma? Finalment contacto amb en David. M’ho confirma. M’explica com va anar la projecció amb pèls i detalls. Ens vam guanyar al públic. I encara ara estic emocionat.

Gràcies al Callahan i les seves idees bojes, gràcies al públic per acceptar la nostra gran broma i merci a Cotxeres per deixar-nos participar. Un plaer, un honor. I és més, ningú s’ha cagat en cap familiar meu.

10448782_10204830679027723_5096424153488420579_n

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: