Skip to content

EL MISTERIO DE LA CASA ARANDA, de Jerónimo Tristante

12/30/2014

descargaNo recordo exactament com vaig descobrir el personatge de Victor Ros. Segurament a través d’algun reportatge o article. Sigui com sigui va ser una bona proposta a regalar a ma mare el Nadal passat. Lectora voraç de Anne Perry com és, aquella semblava un bona aposta. I així va ser. Les dues entregues van durar-li un plis entre mans i al cap de res ja en demanava més. Al poc va sortir a la llum que TV1 ja preparava la seva adaptació en una sèrie de televisió. Segurament dintre de poc, amb la seva estrena, es convertirà en un petit fenomen i tothom s’omplirà la boca amb la creació de Jerónimo Tristante. Abans de que això passi, i em distorsioni la meva visió de l’obra ataco les seves pàgines.

A les poques pàgines de la primera entrega de les aventures de Victor Ros ja queda clar que és una unió de dos conceptes: la creació d’un personatge deutor de Sherlock Holmes però que alhora sigui un vehicle per retratar una època concreta de la història d’Espanya, tal com va fer Pérez Reverte amb Alatriste. Amb dos referents així de selectes és complicat avançar i que les comparacions no dinamitin la teva obra. L’autor o és un inconscient o té els pebrots con un brau; a hores d’ara encara no ho tinc clar.

Finals del S. XIX a Madrid. Un petit pinxo de barri és rescatat de la mala vida per un policia el qual l’acaba tutorant per convertir-lo en un bon detectiu del cos policial. Ja adult, i amb una carrera prometedora després de desarticular un grup terrorista, torna a la capital de l’Estat per enfrontar-se amb els seus dos primers casos rellevants. Per una banda la mort d’una seguit de prostitutes, cas que recorda al de Jack l’Esbudellador, i per l’altra una casa marcada per una maledicció, una investigació que recorda els millors moments holmesians.

1396406133_740215_0000000000_noticia_normal

L’autor sembla voler divertir-se mentre ens fa el retrat d’aquella època. Per això es serveix d’un personatge avançat a la seva època, de pensament summament lliberal i interessos científics quasi desconeguts en aquell moment. Per mi això no és un problema, però sí que el seu creador gasti tantes energies en fer-ho patent, criticant les classes pudents en tot moment des d’un punt de vista molt modern. També et deixa un regust amarg, que el personatge, tot i apostar constantment per la lògica, acabi resolent a les últimes pagines els cassos gràcies a un cúmul de casualitats. Cert, a estat investigant des del principi, però que la resolució en part sigui gràcies al destí decepciona un xic. Aquests dos “defectes” l’allunyen des seus dos referents, Homes i Alatriste, però pot ser un xic buscat per fer patent que encara és jove i inexpert, cosa que espero que vagi modificant a les següents entregues.

Com que no vull semblar decepcionat amb l’obra també en puc destacar unes quantes virtuts. La lectura és amena. Sempre hi ha accions, els personatges principals tenen vida pròpia i la seva extensió és la correcta, quedant tot ben lligat al final.

130520131231252

No ens trobem davant d’un clàssic, no aporta res de nou, però és una lectura molt recomanable per matar un cap de setmana.

El millor: la resolució del cas de les prostitutes amb un gir argumental digne de les millors sèries de televisió actuals.

El pitjor: les reflexions de Ros, que exposa massa explícitament tot allò que es planteja.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: