Skip to content

[REC] 4: APOCALIPSIS, de Jaume Balagueró.

01/04/2015

a_REC_4_Apocalipsis-951656357-largeLa saga parida per Jaume Balagueró i Paco Plaza arriba al seu final, i aquesta vegada sembla que de debò. Gràcies.

Ángela Vidal resulta ser la única supervivent de l’edifici infectat de Barcelona. Les autoritats la tanquen en un vaixell junt a altres rescatats d’infeccions semblants que s’han produït al mateix temps. Allà un grup de científics intenta descobrir la cura al virus que torna els humans a zombies amb aires de runners.

[REC] és una raresa a Espanya. El primer film va ser un invent de dos dels directors més destacats del gènere, Jaume Balagueró i Paco Plaza, els quals van fer un divertimento experimental de baix pressupost que es va convertir en un sleeper de nivell internacional. Tot i que la repercussió dins la industrial estatal ha sigut mínima, crec a que no s’ha sabut entendre i explotar de manera efectiva, sí a servit per exprimir el fenomen convertint-lo en una saga.

La segona entrega, tornada a firmar a mitges pel dos, era una ampliació de lo ofert a la fundacional agafant d’exemple l’Aliens de James Cameron; resumint: militars disparant a tort i a dret. Tot i no ser molt innovadora, però sí molt efectiva, va aconseguir assentar dins l’imaginari col·lectiu la futura saga.

A la tercera Paco Plaza va agafar les regnes en solitari apostant fort. Va abandonar el found footage i convertir un casament condimentat en zombis en un homenatge als films de finals dels 80’s i principis dels 90’s, on l’humor i l’horror era una bona combinació com va quedar present amb els films d’Evil Dead de Sam Raimi, com a exemple clar.

maxresdefault

Ara arriba la quarta i última entrega firmada per en Balagueró, que ha escollit un camí dubtós per finiquitar tot plegat. La idea d’ambientar la història en un vaixell per dotar de tensió ( aka claustrofòbia) a la història no és una mala pensada, però la realització no acompanya, i encara menys el guió. Aquí s’acumulen tots els tòpics dels thrillers de sèrie B nord-americans. Un dispositiu d’autodestrucció, un expert en informàtica, malvats de fireta,… El pitjor de tot és que no aconsegueixes empatitzar amb cap personatges, ni el més perdedor, i la nostra heroïna, Angela Vidal, intentar seguir les passes de la Tinent Ripley quedant-se en una “marimacho” en pantufles. Entenc que es vulgui explotar un altre gènere, la sorpresa terrorífica la tenim superada des de la primera entrega, però en tot cas ha d’aportar, com va ser el cas de la tercera, no avorrir.

rec4

El millor: Les armes de foc llueixen i semblen força realistes.

El pitjor: saber pas a pas què passarà. Fins i tot el gir de guió te l’olores de bon principi.

Nota: 4 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: