Skip to content

LA ISLA MÍNIMA

03/02/2015

Abans de començar a desvariejar, dos temes que vull ventilar ràpidament.

1.-Qualsevol pel·lícula d’èxit, ja sigui monetari o crític, espanyola sempre serà menystingut per la opinió general.

2.-Que aquesta producció té molts punts en comú amb la sèrie True Detective és evident. Furgar-hi més és perdre el temps

El gènere negre a Espanya mai ha funcionat amb regularitat. Tot i que n’hem vist mil versions diferents (amb comèdia, amb drama, amb thriller, amb terror,…) mai ha acabat de quallar. Les poques aventures que han funcionat són honroses excepcions, res més. Esperem que aquesta pel·lícula ho canvii.

La-Isla-Minima-2

Aquí torbem una història tipus, una parella d’agents que acaben investigant en un lloc remot e inhòspit per investigar la desaparició d’un parell d’adolescents.

Res de nou argumentalment, però les formes…són per aplaudir. Un to sec, directe, amb pols sostingut i que atrapa. Diàlegs tallants amb imatges hipnòtiques. Interpretacions certeres i que deixen jugar a la imaginació de l’espectador especulant més enllà de la façana. La investigació és solida, els protagonistes impulsen la trama i deixa entendre el context històric sense fer sermons. Tot aporta, res hi sobra, i amés et quedes amb ganes de més. Detalls i silencis que resumeixen desenes d’idees.

I la persecució en cotxe. De nit. Tensió i misteri com només Fincher pot imaginar. Fins ara.

No puc dir-ne més. Només seria més concret el meu somriure constant durant tot el metratge.

Nota: 9 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: