Skip to content

CUENTOS DE HALLOWEEN, de: Darren Lynn Bousman, Axelle Carolyn, Adam Gierasch, Andrew Kasch, Neil Marshall, Lucky McKee, Mike Mendez, Dave Parker, Ryan Schifrin, John Skipp i Paul Solet

10/25/2015

Cuentos_de_Halloween-155144453-largeEls films de terror en format d’antologia viuen un resorgiment important. Va començar amb la saga V/H/S i pos després s’hi va apuntar ABCs of the death. Agradi més o menys el format pot ser una bona excusa per passar una estona de divertiment sense més i alhora conèixer nous directors o gaudir de peces de directors mítics quasi retirats. Es tracten de produccions barates, gràcies a l’avenç en noves tecnologies, i molts directors s’hi apunten perquè no lis obliga a aparcar els seus projectes personals durant gaire temps i amés hi solen tenir força llibertat, que per alguna cosa són convidats.

Aquesta nova proposta va passar per la recent finalitzada edició del Festival de Sitges, i pel que he vist, amb una bona acceptació. No espectacular, però sí amb un somriure còmplice entre els amants del gènere. I no m’estranya en absolut. El film està parit pensant en un públic molt concret, on els festivaleros sitgerians hi encaixen a la perfecció, amant de la sang i el fetge, el gamberrisme en general i l’amor pel gènere; les picades d’ullet als gran noms són constants, ja sigui amb homenatges o fins i tot algun cameo.

 

 

 

tales-of-halloween-600x386

Millor no enumerar, i comentar, els relats que la formen, ja que crec que és millor arribar virginal a ella. Crec que és millor comentar que tot i estar unificades totes les històries per diferents elements, mateixa ubicació i intercanvi de personatges de manera tangencial, el to de cada segment varia considerablement, com sol ser habitual ens aquests casos. Humor descerebrat, gust per la sèrie b, cinisme, gore, slasher, fantasia febril, western,… cada autor aporta el seu ingredient a la formula interpretant el marc de la nit de les bruixes. No crec que cap sigui mereixedora d’un suspès, tot i que és cert que a vegades baixa el nivell, però al tenir uns deu minuts per contar-nos-ho quasi no té temps per decepcionar-te.

Així doncs, tenim un film ideal per veure la nit del 31 d’octubre, rodejat de carbasses i i menjant llaminadures.

El millor: veure com una excusa, la nit de Halloween, serveix per aportar tantes visions diferents.

El pitjor: la història de la bruixa, massa febril pel meu gust.

Nota: 4 de 5.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: