Skip to content

ACOCOLLONA’T 2015: DIA 5

11/04/2015

Ahir segona entrega de curts a concurs. Sembla que la gent es va animar, tot i que la competència era dura: futbol en obert i “la fiesta del cine”. Però a les nou del vespre en punt tota la comunitat gironina amant del terror i el fantàstic es va reunir als Cinemes Albèniz Plaça per veure lo següent:

LAS BESTIAS (Marco Huertas, ESP)

3-las-bestias-c

Una altra producció de l’ESCAC, i com és habitual en aquesta escola, ens trobem amb una obra de realització impol·luta i en que la qualitat de la resta dels aspectes és notable. El punt de partida, inspirat en fets reals, és realment original. T’enganxa des del primer moment (gràcies a les interpretacions) i no et deixa fins l’últim minut, creant una molt bona atmosfera que fa que no puguis apartar la mirada. Potser l’únic que no m’ha acabat de convèncer és que s’hi veiés “la bèstia” en qüestió. Era difícil de fer, millor no arriscar-se i mantenir-la oculta.

TEATRO DE SOMBRAS (Andreai Kaloba – Gusto Pasko, BRASIL)

Producció petita, però efectiva. Les dues nenes protagonistes acompleixen eficaçment. Tot i jugar amb un tema vist altres vegades, en la seva senzillesa, recau bona part del mèrit. No busca ser res més que el que és. Això sí, l’idioma va despertar algunes rialles, involuntàries, entre el públic. Per cert, el so un xic saturat.

SMILE (Jan Martínez, ESP)

Drama familiar que pertany al fantàstic, o terror, per un sol motiu. Tot és correcte en ell, però la seva intenció fa que li perdis la simpatia. Només començar saps el final i que tot plegat és un relat moralista. Que els personatges rebin un càstig per les seves males acciones em sembla bé, però que em vulguin alliçonar a mi com a espectador em treu de polleguera.

HASTA QUE EL CUERPO AGUANTE (Miguel Ángel Izquierdo, ESP)

Complicat valorar aquesta nova obra de Miguel A. Izquierdo. Aquí deixa de banda el thriller, el seu gènere recorrent, per apostar per un peça més propera al vídeo art que a un curt dins dels cànons del festival. Una aposta arriscada amb un protagonista que accepta l’aposta i se’n surt amb èxit.

LA ESPERA (José Ulloa, COSTA RICA)

Aposta petita que sap el que vol explicar i que no és perd durant el camí. Pocs actors, una idea central clara i el metratge precís. La llàstima és la manca de recursos. Entre que la càmera no para quieta i que el muntador a vegades aguanta massa el plànol li resta un xic de ritme.

MONSTERS OF THE NIGHT (Ruben Navarro, ESP)

monster of the night

Producció digne d’un llarg però del qual t’ensumes el final al poc d’iniciar-se. Tècnicament és fantàstica. Interpretacions bones. Però al arribar a l’argument tornem a repetir tòpics dels curts que pretenen agradar en els festivals i arribar al públic que normalment no els agrada aquest tipus de produccions. Una aposta més ferma cap al gènere i deixar d’intentar agradar a tothom l’hauria convertit en una petita joia.

HANGOVER Z (F.A. Jiménez, ESP)

Un divertiment de cap a peus que amb només una idea a la butxaca li sap treure tot el suc necessari i encerta de ple. Gràcies a Déu que no s’allarga i el mateix director n’és conscient del que te entre mans. Aquí queda patent com amb una bona pensada, tot i no tenir una gran infraestructura darrera, es pot competir contra altres curts amb més medis però menys originalitat argumental.

LA CARRERA (Christopher Cartagena, ESP)

Un actor de renom i una petita actriu ocupen aquest metratge. Aquí tenim el retrat d’uns moment concret, la mar de dramàtic, i on el director explota totes les seves armes per donar-li encara més força. Aquí l’element fantàstic podria haver estat qualsevol altre i el resultat hauria sigut el mateix. Tot molt medit, estudiat i fet amb sapiència, però sembla voler les nostres llàgrimes, o cors encongits, sense miraments.

TORMENT (Hyunsoo Lee, COREA DEL SUD)

El terror asiàtic, encara ara, ens acollona. I mai millor dit. Mentre els nostres fantasmes són éssers eteris i quasi asèptics allà aposten per fer-los ben carnals i amb una motxilla sanguinolenta a l’esquena. Aquí hi trobem de tot (bona producció, actors dignes i gir de guió), però amb només ensenyar-nos els seus esperits autòctons ja ens hauria atrapat.

LA ÚLTIMA CENA (Lucas Hidalgo, ESP)

11046437_10204007222087440_8075083691841517339_o

Un sub-gènere autòcton, i molt oblidat, és el fantaterror. Aquí es recupera amb una aposta on l’entreteniment i la provocació van agafats de la mà. Homes peluts amb ganes de còpula, vampires amb sed sanguinolenta i castells perduts i decadents formen un viatge en el temps; quan tot era més fàcil i divertit. Alguns diàlegs són dignes de ser recordats durant segles. Llàstima que la càmera tremoli més un tren de rodalies i que no hi hagi alguna concessió cap al públic més pervertit.

HORLA (Gabriel Galand, ESP)

Adaptació d’un relat clàssic del gènere. Tot molt formal, fins i tot un punt massa. Tots és correcte però res acaba de sorprendre. Sembla voler ser tan formal que s’oblida que els temps han canviat i l’espectador actual necessita més carnassa.

NUIT NOIR (Jean Luc Baillet, FRA)

nuit noir

Adolescents, cementiris de nit i una futura venjança. Tots els elements hi són, però la resolució desmereix la resta del metratge. Ens provoca per deixar-nos, finalment, amb la mel als llavis. Si vull destacar-ne una cosa és l’escena nocturna, que amb un molt bon treballa de càmera, muntatge i foto aconsegueix transmetre un aire angoixant.

acocollonat

Avui més i millor. Ens veiem a les 9 del vespre al Cinemes Albèniz Plaça.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: