Skip to content

ACOCOLLONA’T 2015: DIA 8

11/07/2015

Això ja va arribant a la recta final, i és una llàtima, ja que cada dia és encara millor que l’anterior. En aquesta jornada, a més de tenir els mateixos actes que a la jornada anterior, s’hi ha afegit una nova activitat en la història del festival! Quina?

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LUCIO FULCI, AUTOPSIA DE UN CINEASTA” DE JAVIER PUEYO

IMG_20151106_201809

L’autor, Javier Pueyo, acompanyat de David Ruiz, presentador de l’acte, a la Llibreria 22.

A les vuit, un grup de cinèfils, ens hem reunit a la Llibreria 22 per rebre la visita de l’escriptor i director Javier Pueyo, que ens ha presentat el seu llibre dedicat a repassar l’obra del mític director italià. Amb David Ruiz d’amiftrió hem pogut gaudir de la conversació entre els dos, on han desgranat la filmografia de Fulci, no només centrant-se en el seus film de temàtica zombie. Els neòfits hem pogut descobrir altres gèneres dins la seva filmografia i la vital importancia de la fotografia i les bandes sonores en les seves obres. Un reivindiació cap un director, malauradament, moltes vegades menyspreat.

Ja les nou hora d’anar cap al Cinemes Albèniz Plaça per la projecció dels següents curts:

DIARIO ÍNTIMO DE UNA ACTRIZ (Javier Pueyo, ESP)

foto-1-DIDUA-PETIT
De nou Javier Pueyo presentant una obra seva (i per molts anys!). No puc amagar que el seu darrer curt ja em va fascinar (Rates, 2012). Aquest jove cineasta dota als seus treballs d’una sensibilitat especial molt complicada de descriure. Sap atrapar-te sense quasi cap element a la mà. En aquest cas ens trobem un documental centrat en la figura de Montserrat Prous, qui va actuar en films de Jess Franco i desenes de titols que han quedat atrapats en la memòria col·lectiva de la nostra societat. Imprescindible.
SI TUVIERAN OJOS (Polo Menárguez, ESP)

Si-Tuvieran-Ojos-111

Curt de caire intimista on l’actriu tira endavant amb un paper no precisament fàcil. El guió pot arribar a ser previsible, però el contingut fantàstic és realment original. Entretingut i reflexiu a parts iguals.

PESCADOR (Alejandro Suárez, HONG KONG)

thefisherman1

Petita superproducció que quasi sembla l’inici d’un possible film. Es tracta d’un relat ambientat a Hong Kong on un personatge s’enfronta amb tothom per demostrar que ell pot aconseguir el que es proposa, i la amenaça no serà petita. Efectes digitals molt aconseguits i un bon repartiment. Amb quatre pincellades et proposa una història absorvent. Molt bona fotografia.

NEVER FORGET THE TIP (Carlos Sánchez, ESP)

Curt independent que amb quatre canyes et sap contar una història. M’ha agradat la història, que no es perd, i avança a pas ferm cap a la seva resolució. Tot i que, com ha dit el seu director, els actors potser eren amateurs el guió ajustat feia que encaxeissin en els seus papers sense gaires problemes. L’únic defecte el so dels diàlegs, crec que degut a un desajust en el doblatge.

2037 (Enric Pardo, ESP)

10940986_861065497289786_8195550480558005503_n

Proposta molt interessant basada en dos pilars fundamentals: el guió i els actors, els dos d’alt nivell. Simpàtica història de visatges en el temps, amb moltes dosis d’humor, que fa que no et puguis distru-re ni un sol instant. Fer un film de ciència ficció oblidant-se de l’espectacularitat (quasi no hi ha efectes digitals) és un mèrit molt destacable. En alguns moments m’ha recordat als relats de Richard Matheson.

AWAKENINGS (Bhargav Saikia, INDIA)

Basat en un relat de Henry James, crec que era el de “Otra vuelta de tuerca”, és un curtho aposta tot a l’atmosfera, i és cert que els moments climàtics funcionen, però la resta no té força i et deixa fred. A destacar l’ús de l’steady.

Després d’una petita pausa per votar els curts preferits dels assistents hem tornar dins la sala per celebrar el ja mític concurs d’Scream Queens. Quatre participants s’han deixat les cordes vocals amb els seus millors xiscles; resultant vencedora, finalment, la May, ja una veterana del concurs. Un cop tot fet hora de projectar el film de la nit:

LA CASA DEL FIN DE LOS TIEMPOS (Alejandro Hidalgo, VENEZUELA)

La-casa-del-fin-de-los-tiempos

Proposta de baix pressupost però que treu el màxim profit dels seus mitjans. Partint d’un drama costumbrista poc a poc ens va endinsant en un relat terrorífic que aposta per sorprendre a l’espectador. I ho aconsegueix deslliurant-se dels tòpics del gènere per immiscuir-se en altres camps. El gran treball de la seva actriu protagonista, qui carga el pes a les seves espatlles, i un britall treball de fotografía et condueixen amb facilitat ajudant a comprendre una trama que es complica a cada escena. Tot i ser una òpera prima i amb possibles contats es converteix en una peça amena i fresca.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: