Skip to content

LO QUE ES SAGRADO, de Dennis Lehane.

11/29/2015

lo_que_es_sagrado_300x462 (1)

  • Nº de páginas: 368 págs.
  • Editorial: RBA LIBROS
  • Lengua: CASTELLANO
  • ISBN: 9788490563991

De Dennis Lehane em vaig llegir, ja fa temps, abans que s’estrenés la seva versió filmica de la mà d’Scorseses, Shutter Island. El cert es que me la vaig ventilar en unes poques sessions. Em va agradar molt com jugava amb ingredients dignes de la sèrie b del Hollywood dels 50’s i els pulps, però alhora dotant la història d’un toc autoral. No era una simple còpia dels esquemes, era un homenatge, sentit, actualitzant aquells entreteniments.

Lo que es sagrado és la tercera novel·la que l’autor dedicada a Kenzie i Gennaro, una parella de detectius de Boston. Una de les entregues de la saga, i com moltes obres de Lehane, va ser adaptada a la gran pantalla (Adiós pequeña, adiós), la qual no he vist i que sé que tinc pendent. Així doncs que m’enfrontava a la novel·la bastant virginal, sense saber on em ficava.

La història està ben narrada, fins a cert punt un xic teatral. Tot i les moltes voltes que dóna la trama, que a vegades converteixen tot plegat en un acudit, l’autor sap conduir-te amb bona mà, més gràcies als diàlegs que no a les accions (moltes vegades forçades o sense gaire sentit). Aquí s’utilitza una trama base vista moltes vegades, la desaparició d’una persona, per anar recargolant-la. No ho fa per donar força a la seva idea, és més un joc que es proposa l’autor per divertir-se/nos. Moltes vegades s’acosta perillosament al grand guinyol, però la força de la parella protagonista i els diàlegs espurnejants, fa que no prestis atenció als defectes de fons i simplement estiguis atent a les seves ocurrències. Però escoltin, Chandler també ho feia, i ningú es queixa.

Tot i que com dic hi ha moltes coses que em podrien treure de polleguera, per exemple amaga moltes cartes quan ja ens ha atrapat dins la narració i li ho permetem, admeto que hi ha una bona mà, més decantada cap al divertimento que a la reflexió aguda.

En resum, enganxa. I un cop acabada la lectura l’odio, per trampós, però la satisfacció que m’ha aportat dobla a lo anterior.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: