Skip to content

The Enfield Haunting (2015)

06/17/2016

the-enfield-haunting-cover.jpg

Aquest cap de setmana s’estrena a les nostres pantalles la segona part de Expediente Warren, centrada en el cas del poltergeist d’Enfield. No és estrany que el seu director s’hagi interessat en aquest cas, un dels més coneguts i documentats dins aquest camp, i que com no, va ser investigat pel matrimoni experts ens afers paranormals. Però amb el film encara en producció als televisors britànics va emetre’s la mini-sèrie The Enfield Haunting, adaptant els mateixos fets.

enfield-family

Imatge real dels protagonistes dels fets.

En concret aquesta producció adapta el llibre de Guy Lyon Playfair anomenat “This House is Haunted”. Aquest expert en casos de poltergeist va ser un dels investigadors que va dedicar més hores de treball de camp a la casa. Va fer un seguiment de principi a fi exposant les seves pròpies teories; una de moltes. En aquesta ocasió el pes protagonista recau en un altre investigador, Maurice Grosse, interpretat amb eficàcia per Timothy Spall (el qual hem pogut veure a la saga de Harry Potter o Sweeney Todd), un d’aquells intèrprets britànics que apareix a mil i una pel·lícules que actua eficaçment però mai et quedes amb el seu nom. En aquesta versió dels fets es converteix en l’eix central de la història, lligant el seu passat directament amb tot lo que hi passa. I vet aquí, per a servidor, un dels principals problemes; aquí tenim un drama més que un retrat esterilitzat dels fets. Aquí la psicologia dels personatges passa per damunt de tots els fenòmens, o en tot cas els seus responsables semblen ser els desencadenants, en part, d’aquests. En aquests tipus d’històries es sol apostar per centrar la psique dels protagonistes per intentar esclarir lo ocorregut i això resta de contundència a la història. Tot lo inexplicable és fruit (inconscient) nostre. Apostar pel contrari, lo inexplicable per se, sol ser una formula no tan utilitzada, però que en no poques ocasions ha donat resultats espectaculars ( l’obra de Carpenter n’és un clar exemple). Per sort aquí tenim un repartiment esplèndid, immensa la nena Eleanor Worthington-Cox, i a destacar amb força el guió de Joshua St Johnston, qui tot i no tenir un gran currículum, maneja els personatges i la progressió dramàtica amb gràcia i estil. No es pot dir el mateix del director, Kristoffer Nyholm, qui amb una realització standard mata tota tensió possible.

enfield-haunting.jpg

Els protagonistes de la sèrie.

En poques paraules puc assegurar que és una bona producció, un xic massa partidista, això sí, però que pot acostar a neòfits al cas. Els més experts en el tema hi trobaran un tractament un xic populista i que possiblement xocarà amb el seu punt de vista. I els que busquin passar por durant una estona es quedaran a mitges. Sigui com sigui, quin tingui una nit en que no sàpiga que mirar-se i li agradi el tema li pot dedicar una estona al tractar-se només de tres entregues de 45 minuts.

El millor: el repartiment i el guió.
El pitjor: la ineficàcia del realitzador per potenciar i treure més suc de tot plegat.

Fitxa a IMDB.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: