Skip to content

CAS SOLEDAD DONOSO

07/03/2016

Seguint buscant informació del Cas Macastre (l’anterior post) m’he trobat amb una curiosa casualitat. Des de finals dels 80’s fins a mitjans dels 90’s són diversos els casos d’assassinat dins l’Estat Espanyol on les víctimes es van trobar en condicions quasi idèntiques tot i trobar-se en diferents localitats (separades per centenars de quilòmetres de distància) i segons les versions oficials no compartir la mateixa autoria. Un exemple és el cas de Soledad Donoso Toscano.

3BD7dfFMl8TwwjtxFBkAt.jpg

El 28 de setembre de 1992 va desaparèixer la jove Soledad, de 18 anys. Veïna de Còrdova va sortir de casa a les 17:45 de la tarda per anar a la feina, la pizzeria “Oh la la” a les afores de la població. Ja cap al vespre els propietaris de l’establiment van trucar a casa seu preguntant per ella ja que no s’havia presentat al restaurant. La família i amics van fer una cerca durant tota la nit en busca seva sense trobar-ne cap rastre. Passades les 24 hores de rigor la policia va actuar però les investigacions van ser infructuoses. Tot i que no s’havia emportat ni roba ni diners la conjectura que prenia més força era una desaparició voluntària, argument que la família es negava a creure.

Va ser el 14 d’octubre del mateix any quan un caçador es va trobar el cadàver aprop del Riu Guadalquivir, concretament la zona coneguda com “El arenal Alto”. Pel mal estat del cos la policia no va permetre la identificació a la família (!?) i la investigació es va reprendre de nou. Després d’un escorcoll exhaustiu a la habitació es va trobar un numero de telèfon que pertanyia amb un jove que la noia havia conegut durant les festes del poble. La falta de mòbil i amb coartada ferma va fer derivar les indagacions cap a un altre sospitós: Rafael C. G. Segons alguns testimonis asseguraven haver vist al dos muntats dins el cotxe d’ell, durant la tarda de la desaparició, i com es van dirigir cap a una zona apartada de la població tot i la negativa de Soledad. Va ser llavors quan va sortir a la llum la relació entre ambdós, que va finalitzar per part d’ella farta de que el seu amant ja estigués emparellat amb una altra i no cessés la relació.

662f7-cartel.jpg

Rafael i la seva parella van comparèixer al judici, però es van negar a col·laborar. Les úniques declaracions que van fer és que era cert que ell i Soledad havien mantingut una relació i que la tarda dels fets els dos estaven junts, sense haver mantingut cap contacte amb la víctima. El cas ha quedat a l’aire sense cap tipus de resolució concloent.

Segons la investigació particular del criminòleg Félix Rios els fets van ser els següents: Soledad i Rafael van aparcar vora el riu, i després de baixar del cotxe, el jove va tancar amb les portes de l’automòbil amb el segur. Al allunyar-se a una zona més tranquil·la ella es va veure obligada a seguir-lo intentant convèncer al noi a tornar cap a la ciutat. Després de discutir-se un atac de ràbia posseeix a Rafael qui mata amb amb una brutal pallissa a Soledad.

Fins aquí el cas podria ser un assassinat passional més dins la història criminal espanyola, però un seguit de petits fets li atorguen un sense sentit especial.

  • En primer lloc, com pot un investigador particular descobrir testimonis inadvertits per la policia?

  • Durant la autòpsia es van trobar dos cabells en el cadàver, misteriosament van desaparèixer abans de poder-se analitzar.

  • Durant aquesta primera autòpsia es va descartar “cap tipus de lesió traumàtica”, teoria que contrasta amb la feta anys després on s’assegura que el cos de la víctima va rebre forts impactes en el crani, mortals, efectuats al mateix lloc que es va trobar.

  • Un dels fets menys comentats, però més interessants, és que a la família no se li va deixar veure el cadàver. El que es sap és que el cos va aparèixer en condicions particulars. En primer lloc el cos estava recolzat pel costat dret amb la falta de la mà dreta i decapitat, amb el crani a uns 50 centímetres del cos. El més curiós encara és la falta d’algunes vertebres. En aquest mateix estat es van trobar moltes víctimes, de mateixes característiques, en un lapsus d’uns cinc anys per tot l’Estat. Això ens podria arribar a portar a la teoria d’un possible mateix ritus perpetrat per diferents autors o bé tractar-se d’un mateix autor/s.

Buscant informació al voltant d’això m’he trobat que aquest tipus de procediment queda descrit en la novel·la “La ilustre degeneración” de Luisa Isabel Álvarez de Toledo. Recomano que xafardegeu al respecte, us podeu emportar més d’una sorpresa.

1324748611_0.jpg

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: