Skip to content

STRANGER THINGS

07/24/2016

Crec que tinc un problema. En veritat molts, però aquí n’he vingut a comentar un de concret: Netflix. Estic completament d’acord que aquesta plataforma és un dels ginys més esperats a les nostres terres i que suposa un gran avantatge en comoditat i alhora de combatre la pirateria. Tenim milers de pel·lícules i sèries online a un clic, sense descàrregues ni merders diversos, és d’agrair. Però quan passo a pensar en les produccions pròpies de la cadena és quan comença a decepcionar la cosa.

stranger-things-banner.jpg

No he vist tot lo parit per ells. Sols he donat un cop d’ull a les sèries de Marvel i dos de les seves tv movies signades per Adam Sandler. Els serials de superherois m’han acabat decepcionant. Daredevil i Jessica Jones són sèries solvents, però res més enllà. Compleixen i amb això ja han aconseguit guanyar-se els cors de milions de fans. Servidor esperava un xic més que no ha arribat, salvant-ne només els moments dedicats al personatge de Punisher, que tot i no ser una fidel adaptació, almenys ha sabut transmetre l’esperit del venjador amb contundència, transfons i una excel·lent actuació. Dels dos films de Sandler n’he tret unes hores d’entreteniment simpàtiques sense més, just el que n’esperava.

La meva fe, però, es va incrementar amb el primer tràiler d’aquesta nova producció. Les imatges prometien; una història de ciència ficció amb tocs de terror ambientada als 80’s. Tots i que molts apuntaven a un revival de l’esperit Spielberg jo hi veia un homenatge a l’escriptor Stephen King.

Ara ja estrenada, i amb moltes veus afins recomanant-la, li he donat al play. I què m’he trobat? Doncs res de bo. Sento ser pessimista però s’ha guanyat el guardó honorific de la gran decepció de l’any. Vist capítol i mig ja n’he tingut més que suficient i m’amarga pensar en el temps invertit i perdut.

images

La proposta consisteix en un collage de tòpics cinematogràfics dels productes més familiars i populars de la dècada dels 80s sense aportar res. Una acumulació de referències que serveixen, o intenten, despertar el somriure de l’espectador. Una cistella de tosca presentació farcida de nostàlgia buida. No tinc problemes amb aquesta moda remember sempre i quan tingui un sentit, que sigui embolcallar una història. Aquí l’embolcall s’ho menja tot, deixant el fons en un no res. Els personatges són prototípics, els diàlegs carreguen, la fotografia no encaixa amb la proposta, l’score és molest, els actors compleixen sense més i les sorpreses tenen tant d’original com jo de ballarí de dansa contemporània.

strangerthings.jpgAra, tu, estimat lector, segurament et cagues en la meva opinió, i molt possiblement creus que tinc mania a les produccions deutores de la dècada dels cardats. Doncs no. Sóc acèrrim defensor de la saga Transformers, on un producte nostàlgic ha sabut reinventar-se i aportar coses noves en una nova dècada. I siguent positiu, si un rentat de cara a un producte nostàlgic em va funcionar i molt, va ser el remake de Noche de miedo on tot funcionava a les mil meravelles i és convertia en un producte complementari del film original. No tinc problemes amb la generació EGB, tinc problemes amb el regust vintage mal muntat.

Amb un episodi i mig he tingut suficient per abandonar la producció i tenir més temps per invertir-ho en qualitat; per exemple fumar mentre escric aquest text.

Lo millor: que amb la primera escena et queda clar que t’espera.

Lo pitjor: que la gent es queixi de la falta d’imaginació en les produccions actuals i aplaudeixi això.

Fitxa a IMDB.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: