Skip to content

Hollywood, falta d’originalitat?

07/31/2016

Aquest estiu és força curiós pel que fa a taquilla. Sembla que a Hollywood no estan funcionant les coses. Ja portem uns quants anys amb receptacions menguants i això s’hi suma que bona part dels blockbusters presentats no són més que reebots/seqüeles/adaptacions. Més ben dit, molts acusen a la falta d’imaginació dels films estiuencs a la falta d’imaginació de la industria del cinema.

9788493848439.jpgEn això estic reflexionant aquests dies mentre llegeixo un llibre molt recomanable, que molts ja deveu conèixer, anomenat “Este rodaje es la guerra” de Juan Tejero. En ell, l’autor, fa un repàs a un bon grapat de produccions de Hollywood que van tenir, com bé diu el títol, rodatges complicats i a l’hora de la veritat el públic va respondre. Potser el més sonat és el cas de “Lo que el viento se llevó”, però hi ha una bona quantitat més també comentats. Però agafem aquest cas en concret. Va haver-hi de tot: ball de guionistes, ball de directors, ambient enrarit entre les estrelles, un productor amb ínfules de dictador i mil problemes més. A més l’obra estava basada en un best-seller que apostava per la nostàlgia de temps millors.

Tots aquests problemes no us recorden a tot el que ara se li tira en cara a les produccions que acaben punxant?

Doncs vet aquí un exemple clar que tot això poc té a veure amb el resultat final. Ni la falta de personalitat, ni manca de originalitat, ni l’aposta pel regust vintage enfonsen les produccions.

Un cas recent és “Stranger Things”. El lectors constants al bloc ja sabeu que em va semblar una presa de pèl. Tots els elements citats anteriorment hi tenen cabuda, i als espectadors en general els ha entusiasmat. I servidor no s’ho explica.

Tot allò que es critica en altres productes aquí surt aplaudit. On jo hi veig defectes hi ha gent que hi ressalta virtuts.

El cert és que la formula de l’èxit, tampoc, existeix en els productes audiovisuals.

Un de les claus pot ser el moment en que s’estrenen aquestes produccions. Hi ha obres avançades al seu temps, o que arriben tard, que viuen abocades al fracàs.

Juguem una miqueta. Imagineu l’any 1934, data en que s’estrena “King Kong”, film que va rebentar taquilles i que s’ha convertit en tot un mite. Ara fem de lo impossible una realitat i enviem a aquell temps pretèrit a un viatger de l’espai temps amb una còpia en film de “Sharknado” sota el braç i li deixen projectar a la sala de cinema del costat. Quina penseu que aclapararia més audiència? Totes les mancances d’aquest telefilm, quasi vergonyós, passarien a ser aplaudides. Si a més s’utilitzessin les tècniques de màrqueting actuals, després d’anys de prova i error, ja no vull pensar com hauria evolucionat la història cinematogràfica.

Potser sóc un xic populista o simplista, però cada vegada tinc més clar que saber vendre un producte i quan fer-ho és clau a l’hora d’aconseguir un bon resultat.

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: