Skip to content

ESTIU 2016: ELS PITJORS BLOCKBUSTERS DE LA HISTÒRIA?

08/23/2016

Any 2016. La humanitat viu esclavitzada sota el domini de les ficcions televisives i l’aplicació mòbil Pokemon Go. Els pocs que s’escapen d’aquests forts tentacles i van al cinema diuen veure només merda.

El pitjor estiu de blockbusters de la història? Segons molts articles és així. Vet aquí un exemple.

¿Ha sido este el verano con peores blockbusters de todos los tiempos    GQ.png

Però si feu un xic de memòria veureu que això és així des de que els blockbusters d’estiu existeixen.

Segons sembla establert tot comença l’estiu de 1975 quan un jove Steven Spielberg va estrenar Tiburón. El film va ser un suplici per a tot aquell que hi va estar implicat. El rodatge va ser un caos (amb els actors, amb l’autor de la novel·la, els efectes especials,…) i la seva productora va decidir fer un campanya de màrqueting impressionant per atraure el públic fos com fos. Era la primera vegada que s’utilitzava aquesta tàctica; i va funcionar. Cert que el film és una obra mestra, però sense aquella publicitat desbordant segurament no s’hauria menjat un torrat. Moltes de les crítiques del moment van ser molt dures amb ella i no li veien el què. Als espectadors els va importar ben poc i van omplir les sales.

A partir de llavors la història es repeteix. Hi ha tres temporades per estrenar un “blockbuster” (pels no informats, es tracta d’un film de gran potencial sense gaires pretensions artístiques):

-Maig; per a films de molt i llarg potencial. Per exemple, històries de superherois o Star Wars.

-Estiu; film de gran pressupost i que podem recaptar moltíssim amb un sol cap de setmana. Exemple: Transformers.

-Tardor; destinat a estrenar-hi llargmetratges amb possibilitats d’endur-se premis. Com ara obres de Woody Allen o Tarantino.

images.jpg

Però tornem a l’època estiuenca. És cert que la qualitat dels productes que acompanyen a les crispetes ha disminuït?

No és pot saber del cert, no és una veritat absoluta.

El que sí és cert és que a cada any que passa menys ens agrada tot. Els temps comporta una nostàlgia que fa que veiem amb bons ulls coses passades i amb mala cara les novetats. No ens agrada tocar l’status quo.

Un exemple. Si ara s’estrenés El señor de las bestias (1982) ben poca gent pagaria una entrada al cine per anar-la a veure. Potser, amb sort, algú se la descarregaria. Això sí, tots els que vam veure siguent joves o infants pagaríem una entrada al Phenomena per reveure-la en pantalla gran. Jo la recordo com una molt bona pel·lícula familiar d’aventures. Vaig a l’IMDB i… de nota un 6,2.

descarga.jpg

Si poguéssim fer un salt en el temps n’estic segur que els nostres néts diran que Escuadrón Suicida és un “peliculón” i,temps al temps, Batman v Superman serà estudiada a les universitats….

En resum, no us queixeu, els blockbusters són per a l’estiu i per desconnectar, no per analitzar.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: