Skip to content

ACOCOLLONA’T 2016, tercera sessió de curts a concurs.

11/06/2016

Acaben les projeccions dels curts seleccionats per a concurs. Si una cosa ha quedat clara és que aquest any han perdut força els terrors terrors més físics, com ara els zombis, i guanya terreny la crítica social. També destacar la factura tècnica, cada vegada els acabats són millors, destacant com en qüestió de 6 anys hem vist com el so i la fotografia dels curts poc tenen a envejar a les grans produccions. També és curiós com cares conegudes del cinema i la televisió semblen perdre la por en participar en curtmetratges, deuen haver agafat exemple dels seus companys americans que salten a la petita pantalla amb orgull. I per acabar, no em vull convertir en un teòric de “chichinabo”, només apuntar com sembla que cada vegada costa més trobar idees o plantejaments originals. La repetició de formules, ja siguin les més comercials o les més que vistes en festivals, està estancant el gènere. La possibilitat de crear un curt per ser un salt a dirigir un llarg fa que molts directors no s’atreveixin a experimentar amb propostes més originals, gastant més esforços en una bona factura que no en jugar i trencar el llegat posterior.

acocollonat

Però ja callo, anem a pels curts.

CENIZO (Jon Mikel Caballero) 10 mins. Espanya.

cenizo-01.jpg

Crítica social que es conjuga amb l’amor pel gènere de la ciència ficció. El nucli és exquisit, però la resolució no acaba rematant la proposta. Potser un plantejament diferent li hauria atorgat una força de la qual es veu restada al exposar les cartes damunt la taula de bon principi.

YOU’RE GONNA DIE TONIGHT (Sergio Morcillo) 15 mins. Espanya.

Exercici estilístic que no va més enllà. Tot i voler-nos sorprendre amb el curs que pren la història no acaba impactant. Potser el seu gran problema és la falta d’empatització amb la seva protagonista.

LIBBY (Juan Martínez) 17 mins. Espanya.

fotograma_2_ok_0.jpg

Res de nou sota el sol. Un conte de terror que no acaba funcionant per culpa de desviaments socials (innecessaris) i una realització freda, quasi teatral. Narrativa atropellada, que amb un xic més de pols hauria pogut ser millor.

REWIND (Rubén Pérez Barrena) 12:15 mins. Espanya.

CAMBIO (Daniel Romero) 09:35 mins. Espanya.

Ben interpretada, ben realitzada i en resum ben feta, però freda. De nou crítica social a la voràgine que vivim avui en dia, però la tensió és quasi inexistent. La idea és bona però el plantejament narratiu li resta força. Haver centrat la narració en un sol punt de vista hauria incrementat la seva força.

BEHIND (Ángel Gómez Hernández) 15 mins. Espanya.

behind.jpg

Macarena Gómez, ja una musa del gènere, torna a desplegar les seves armes amb efectivitat. Si a més la rodeges d’un equip de nivell i una història amb un toc angoixant tens sempre un producte notable. Punts asfixiants i un parell d’esglais dosificats amb intel·ligència l’acaben convertint en una proposta molt entretinguda. Possible salt al llarg?

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: