Skip to content

EL PROTECTOR (HOMEFRONT)

01/16/2017

Amb Netflix a casa, un més a la família, gaudeixo d’un nou horitzó: no trencar-me el cap donant voltes al que miro. Entro a l’aplicació i després d’uns minuts de contemplació acabo escollint el que em ve més en gana; si funciona genial i sinó ho deixo a mitges. Això fa que pugui dispensar el meu temps sense tenir un varem tant alt, donant oportunitats a produccions que d’altra manera segurament hauria anant postergant indefinidament. Ahir per la nit vaig topar-me amb El protector (homefront) i vaig prémer el play pensant que al poc se’m clucaríen els ulls i bona nit.

Homefront.png

M’equivocava.

Recordo que quan es va estrenar em va cridar l’atenció, però sense estirabots. Un guió antic d’Stallone amb un Statham protagint a la seva filla d’un narco passat de voltes interpretat pel sovint histriònic James Franco. No vaig anar al cinema a veure al seu moment i no m’havia plantejat recuperar-la; hi ha tantes pel·lícules a veure… Però resulta que poques com aquesta.

El-protector-Homefront.jpgDesprés dels primers 15 minuts ja saps exactament com acabarà la cosa, i sospites el camí que agafarà, però resulta que el paisatge durant el trajecte és magnífic. En aquests tipus de films solen primar les escenes d’acció, amb avorrits clots de bla-bla-bla entremig, resumint-se tot l’interès de tot plegat en veure com es reparteixen clatellots i bales a tort i a dret. Però Stallone és gat vell, i sap que per aconseguir que això t’impacti primer t’han d’importar els personatges i les seves vides. Aquí tenim un poblet enmig de pantans amb un status quo establert on sheriff i narco van de la mala controlant la població. Al aparèixer un element aliè, agent de la DEA, tot comença a precipitar-se. L’espurna és una simple baralla de pati d’escola entre la quitxalla que acaba amb tirotejos, incendis i explosions. De menys a més, com ha de ser. Statham busca pau i troba guerra, i intentarà no enviar a norris la seva idea, però quan ja no queda més remei es ficarà les piles. Un personatge força pla, vist unes quantes vegades, i la seva interpretació no dóna més de sí, però sí els seus punys, i aquí resulta ser una virtut. El temps que no queda invertit en ell ens permet fer un retrat d’aquesta villa on els perdedors prenen protagonisme. Els antagonistes solen ser el caràcters sense més sentit que buscar brega, que aquí també, però en aquest film veiem com també tenen els seus problemes. Franco resulta ser un “cuiner” amb aspiracions, que menysprea als heriff, però sap que li deu pleitesia per seguir amb el seu negoci. A més té una germana, casada amb un “calzonazos”, enganxada a la droga i que veu com els seus desitjos es converteixen en malson. També hi tenim una meuca, perduda en un món que li va gros, que quan a de prendre decisions s’acaba emmerdant més del necessari. Maldecaps, maldecaps i més maldecaps. Cert, tot això és un pamflet de valors morals, però el seu tractament s’utilitza per fer avançar la trama amb pas ferm, i no per convertir-se en bandera.

images

Però aquí tot està treballat, no només l’script. La fotografia retrata amb perícia tots els vessants de la història amb personalitat, sense robar el protagonisme, sabent saltar dels moments intimistes als de tensió sense estridències. El muntatge executa les transicions mesclant escenes, una idea dinàmica i acotant les interpretacions salvant-li el cul a Statham en més d’una ocasió. L’score no és res de l’altre món, però sap emmarcar lo explicat i adaptant-se a les situacions sense problemes. Tot flueix, sense que t’adonis d’algun forat de guió, amb el cap alt, sabent que no es tracta d’una obra mestra, però sí un dels més dignes exponents del cinema d’acció actual. Bravo.

Si us plau, doneu-li una oportunitat.

No vull acabar sense fer un parell de reflexions, que potser algun dia desenvolupi amb un altre escrit.

Fa anys que escolto que el cinema d’acció està mort. No ho crec, simplement no està en el seu millor moment. En menys d’una dècada hem pogut gaudir de: The Raid, John Wick, Dredd, 2 Guns, The Equalizer. El protector,… Quasi cada any ens ofereix una perla del gènere que no ens ha de permetre perdre l’esperança.

el-protectorUn altre tema que em ronda pel cap, i que mereix un estudi, és la moda de personatges de mitja edat que són pares de filles segrestrades o en perill i que treuen la seva mala llet per protegir-les al preu que costi. Si abans eren herois musculats soters amb més ganes de sang que de sexe ara tenim progenitors amb arrugues i ganes de brega. Dintre de 20 anys espero veure a Ryan Gosling disparant trets muntat en el seu taca-taca per salvar a la seva néta.

 

Fitxa a IMDB.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: