Skip to content

HORIZONTE FINAL, DE PAUL W. S. ANDERSON

02/20/2017

Aquesta pel·lícula es va estrenar just quan naixia el meu interès cap al món del cinema. Parlo d’una època en que la informació del setè art era un monopoli de les revistes en paper. Per saber sobre John Carpenter, per exemple, havies de repassar les caràtules del videoclub per completar la seva carrera o demanar informació del que havia dirigit a algun cinèfil amb memòria d’elefant. Nostàlgia potser, però ben cert que era una merda. Ara, amb un parell de clics, ja sap quantes pel·lícules ha dirigit, si prefereix dolç o salat i fins i tot veure la seva filmografia completa.

event_horizon-152495994-large.jpg

Clar, quan vaig veure el reportatge que li dedicaven a aquest film en qüestió se’m va crear una expectació al damunt, encara no existia el hype, que m’ho feia a sobre. Això sí, recordo que finalment no vaig anar al cinema a veure-la, el pressupost no donava per a més, i finalment tampoc la vaig acabar llogant. Vint anys després ja ha sortit en VHS, DVD, BLU-RAY i s’ha emès centenars de vegades per televisió. Finalment l’he acabat rescatant a Netflix.

Estic segur que si l’hagués vist en el seu moment hauria xalat com un boig. Una història de terror a l’espai amb efectes digitals! A la carta adreçada als Reis Mags hauria aparegut el cartell segur. Ara, ja pentinant alguna cana, simplement em va entretenir. I no, el seu pòster no decorarà el meu menjador.

324832-cine-ciencia-ficcion-horizonte-final.jpg

Aquí tenim la tercera pel·lícula de Paul W. S. Anderson, el conegut director de la impossible saga “Resident Evil” però que jo recordo amb un somriure per la més que destacable “Mortal Kombat”. Efectivament, a aquest paio li encanta jugar a la consola i dir-se “d’això se’n pot fer una pel·lícula”. En aquest primers treballs s’ha de dir que ja apuntava maneres, d’artista desfasat, però la contenció encara apareixia al seu diccionari.

Tot comença com tot film de semblant temàtica Ha de fer, o sigui, imitant “Alien”. Llavors, al arribar a la nau, ens trobem amb una versió de “El Resplandor” però imaginada per Clive Barker; amb molta sang i sado per tots costats. Una mixtura d’impossibles que l’acaba convertint en entretinguda més com a proposta visual que per contingut, ja que es dilueix sense importar gaire a ningú.

087fc-Horizonte3.png

Els actors hi posen de la seva voluntat, però saben que estan en un film que no vol aportar res de nou i que més aviat és una excusa per lluir efectes digitals, era l’època, i màxim crear un xic de mal d’estomac amb les seves porqueries sanguinolentes.

Segurament ara s’obrirà la porta i apareixerà el meu jo adolescent i em cridarà a pocs centímetres de la ca “I què més pots desitjar?!”. I potser té raó, tu.

FITXA A IMDB

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: