Skip to content

KONG: SKULL ISLAND (2017)

03/13/2017

Crec que des de Jurassic World cap pel·lícula m’havia atrapat d’aquesta manera i fet gaudir al nen que encara ara tinc dins. En sortir de la sala tenia ganes de pujar-me damunt d’un cotxe i colpejar-me el pit amb els punys tot deixant anar un grunyit. Aquest és el major compliment que es pot destinar a un blockbuster.

 

M’encanta Godzilla. Gamera em té enamorat. I com a seguidor de les aventures de monstres gegants destructors sabia que no em podia perdre aquesta oportunitat. Els tràilers ja m’havien deixat una molt bona impressió i les primeres crítiques semblaven confirmar les meves sospites.

El gènere viu una revifalla que no acabo d’entendre. Pacific Rim em va provocar irascibilitat (com tota obra de Guillermo Del Toro) i el Godzilla d’Edwards em va deixar fred. Cap d’aquells dos directors van saber entendre la màgia implícita que comporten aquest tipus de produccions. El públic les va acceptar de bon gust i això permet que segueixi la tendència, cosa que m’alegro, però encara faltava el cop de puny damunt la taula. Ara, per fi, ha arribat i és demolidor.

KONG: SKULL ISLAND

Kong, Skull Island és la pel·lícula (quasi) perfecte dins els seus paràmetres. Tot allò que esperes trobar-hi hi és i, a més, funciona en tot el seu conjunt. Per explotar-ho amb encert el component d’aventura ha de ser-hi present, els personatge han de despertar empatia i l’espectacularitat és dóna per descomptada. Jordan Vogt-Roberts, un semi desconegut, ha sabut entendre-ho i plasmar-ho. El seu plantejament és simple: Apocalipsis Now+La isla misteriosa. De la primera n’agafa la fotografia, el plantejament armat i el marc temporal; de la segona és obvi, l’aventura tropical amb fauna increïble. Tot això, a demés, amb els prodigis de la tècnica actual.

images (3)

El ritme, marcat per un guió no perfecte però summament intel·ligent, sap avançar augmentant la tensió per diferents motius, tots ben conjugats. Els personatges, estereotips, són dibuixats a grans pinzellades però sense oblidar de marcar perfectament els seus objectius i amb un gran treball actoral; saben que no van a guanyar premis d’interpretació però que s’hi entreguen (menys Hidedleston, que no sap on s’ha fotut i desentona constantment). A cada escena tems per la pèrdua d’un d’ells i perquè aconsegueixin fotre el camp d’allà. La fotografia (impressionant), l’score (genial) i els efectes digitals (els millors que he vist mai, tal qual) li atorguen un embolcall hipnòtic. I toca parlar de Kong, més rei que mai, que és un focus d’atracció absolut. La seva recreació és una joia, ja sigui per imatge, gestualitat o caràcter. Tot i ser fantasia sembles entendre aquell micro univers poblats per criatures meravelloses alhora que aterridores; i per l’escena post-crèdits el que sembla que ens esp
era.

N’estic segur que images (2)aquesta serà una de les meves 5 pel·lícules del meu 2017. Vista ahir ja tinc ganes de tornar als cinemes a veure-la de nou i ànsia de comprar-me-la en Blu-Ray. Hem de donar les gràcies per tenir un film d’entreteniment d’aquest nivell. Esperem que a la seva continuació, King Kong vs Godzilla, es tornin a alienar els astres i poguem contemplar una obra com a mínim igual de resolutiva i èpica.

El millor: l’embolcall.

El pijtor: Hiddelston, que desaprofita un personatge que en mans d’un altre s’hauria pogut convertir en una icona.

NOTA: 9’5 sobre 10.

FITXA A IMDB

images (1)

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: