Skip to content

MONSTRUOSO (CLOVERFIELD)

03/25/2017

Quasi fa 10 anys que es va estrenar i encara no l’havia vist. Bé, crec que en realitat alguna escena per televisió, però res més. I mira que n’he sentit a parlar, i vaig estar-hi al damunt durant l’evolució del projecte i la seva campanya de màrqueting viral, però no m’atreia. Perdidos va fer que tot allò relacionat amb J. J. Abrams em provoqués “repelús”; què hi farem?

descarga (1)

Ara la recupero, sense hype i amb ganes de simple entreteniment. Resulta que això és el que ofereix. Res més. Ara està de moda radicalitzar les opinions, jo el primer, però en aquest cas no puc més que admetre que és un bon espectacle que segurament podria estar millor però que dolenta no és ni de lluny.

La companyia Bad Robot va voler actualitzar les pel·lícules de monstres gegants aprofitant els temps convulsos que vivim ( guerres, terrorisme, refugiats,…) emmirallant-se en les produccions dels 50’s on la Guerra Freda feia estralls. Al igual que aquelles els protagonistes són simples eines per ficar-nos en situació, però en absolut queden gravats a foc a la nostra memòria. En els vells temps un narrador en tercera persona ens marcava la història a seguir i aquí ens trobem la visió subjectiva d’una càmera de vídeo seguint les desventures d’un grup d’amics que celebren una festa de comiat quan la ciutat de Nova York es veu assetjada per una bèstia gegant d’origen desconegut. Aquí ens trobem amb un dels aspectes més destacables; no importa el seu origen sinó la devastació. Que un dels primers impactes sigui veure el cap degollat de l’Estàtua de la Llibertat és un cop de puny damunt la damunt avisant als personatges que s’ha acabat el bròquil: a partir d’aquí ni llibertats ni drets ni res, busca’t la vida com puguis.

images (1)

El ritme constant no et permet apartar la mirada de la pantalla, tota la producció i realització és efectiva i en certs moments impressionant, però els actors poc poden fer amb un personatges irrisoris que simplement creen indiferència. El que podia servir per explicar diferents visions de la nació o simplement estrats socials diferents i veure com actuen davant de fets no hi és per enlloc, havent-nos de conformar amb un seguit de cares amb nom i un passat darrera que es pot resumir en una frase. Un llàstima.

I sí, els efectes especials estan bé, més pensant en el temps que ha passat des de la seva estrena.

descarga (2)

El millor: no saber què cony passa.

El pitjor: que no t’importa que matin als protagonistes.

Nota: 7 sobre 10.

Fitxa a IMDB

Advertisements
One Comment leave one →
  1. 03/25/2017 21:27

    Molt acertat Jacint! . Tot i que a mi em va agradar més que a tú, potser perqué em van arrosegar al cine i hi anava amb les espectatives mooolt baixes. Es veritat que la empatía amb els personatges podría ser més alta, i sobretot es cert que masses critics radicalitzeu les vostres opinioooons :-)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: