Skip to content

GHOST IN THE SHELL (1995)

03/27/2017

Sempre hi ha pel·lícules que tens pendents de veure. Jo ara mateix estic en un moment d’aquells en que recupero aquestes obres intentant tapar els buits culturals que arrossego. Ahir em vaig decantar per aquesta obra de culte titllada d’obra mestra i de la qual en beuen no poques produccions posteriors. A més, la pròxima estrena del remake nord-americà és una bona excusa per enfrontar-m’hi.

ghost_in_the_shell_ukquad.jpg

Però situem-nos en context; concretament en el meu. No m’agraden les pel·lícules d’animació, ja siguin tradicionals o en CGI. Ben pocs llargs d’aquest estil m’han deixat petjada ja que mai he entrat en el seu joc. De petit és cert que mirava sèries d’animació, i algunes em van marcar, però les històries allargades pensades per a la gran pantalla sempre m’han acabat cansant. No connecto ni amb el personatges ni amb les històries.

Així doncs premo el play amb forces handicaps a l’esquena i potser aquest són responsables en bona de la meva opinió, que resumint força podria ser que m’ha deixat fred.

db5810accd83fcb04836c4b57660821c9a0a96dd

Admeto que visualment és espectacular, ja sigui en les seves escenes d’acció com en els moments més contemplatius. No puc més que aplaudir els seu context, molt deutor de Blade Runner, i que també aportaria no poques idees a la saga The Matrix. Ull, que aquestes dues obres (una precursora i l’altra deutora) mai m’han calat. La banda sonora és el que més m’ha atrapat i motiu de pes pel qual no he aixafat amb força la tecla ll’stop en molts moments poètics. I arribem al que per a servidor ha sigut el gran problema, una història que em sembla interessant que es perd narrativament. No, no és que em perdi en la seva trama ( tot i que segurament en el seu moment sí que m’hauria passat) però m’avorreix en excés com s’articulen els parlaments, pomposos i allargassats. Aquest és un dels grans problemes que pateixen moltes obres de ciència ficció i que sembla excitar a alguns, es poden contar històries complexes sense tenir que complicar-ho tant. Dune n’és un clar exemple, que amb síntesi i criteri es poden reflectir un món complexe on es barreja ciència i espiritualitat sense passar-se de llestos. Però cada autor escull com vol vestir la seva obra.

Per acabar, no penso ni esmentar el seu final.

viernes-de-anime-ghost-in-the-shell-1995-body-image-1425678853

En resum, admeto que és una gran obra però que en cap moment connecta amb mi, ni amb wifi ni connectant-me el cable. Una llàstima.

El millor: la cançó.

El pitjor: que el meu baix criteri no l’admeti dins el meu organisme.

Fitxa a IMDB

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: