Skip to content

OASIS: SUPERSONIC (2016)

03/31/2017


No sóc melòman. La musica m’és bastant igual, no forma part intrínseca de la meva vida. Em sembla ideal per acompanyar moments o obres, però per si mateixa no m’aconsegueix transmetre. Trist, però cert. Però hi ha un parell de grups que sí m’han aconseguit marcar, un és The Beatles i l’altre Oasis. És per això que quan es va anunciar aquest documental les meves expectatives es van disparar. Conec la història de la banda (mai millor dit) després de llegir-ne unes quantes biografies i veure forces reportatges ara ja vintages. Ara, però, amb la dissolució ja passada fa temps se’ns presentava la oportunitat d’acabar de conèixer detalls que fins ara ens eren desconeguts o com a mínim el retrat d’una època.

Però no.

supersonic

Ens trobem davant d’una obra força autocomplaent. Un bonic homenatge amb infinitat de gravacions domèstiques que van immortalitzar aquells moments acompanyades pels testimonis de quasi tots els implicats donant la seva visió de tot plegat. El punt de partida és ideal! Així doncs, què falla? Doncs que no hi ha una veu autoral que construeixi un discurs. Un gran treball d’edició fa que les dues hores passin volant, però quan acaba et sents buit; bé, potser un xic nostàlgic. S’apunten uns quants temes interessants que en cap moment s’exploren, un discurs calmat i quasi blanc d’un grup que no va suposar això precisament. Ens trobem amb un publi reportatge que amuntega dades i imatges amb una banda sonora, això sí, acollonant.

oasisdoc

Si el sentit de la producció era viure una pujada trepidant al cel per mostrar una caiguda als inferns no acaba de materialitzar-se al ometre tot allò vingut després del mític “What’s the story”.

Tampoc s’esmenta la rivalitat, i divisió del país, amb Blur; potser un dels motius més importants a l’hora de marcar el caràcter barroer de la banda.

Ni s’esmenta Thatcher, la qual va marcar a no poques generacions angleses.

Com us dic, un passeig en barca per la nostàlgia sense gaire esperit crític ni ganes de burxar en el passat. Una celebració dels vells temps. I punt.

El millor: deixant de banda el tracklist destaco el seu muntatge, tot i que a vegades precipitat.

El pitjor: es podria haver estrenat tranquil·lament a televisió, li manca personalitat.

Nota: 7 sobre 10.

28845_1_oasis-documentary-supersonic-due-for-release-in-october_ban

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: