Skip to content

EVANGELION: 1.0 YOU ARE (NOT) ALONE (2007)

04/04/2017

Poc a poc vaig suprimint títols de la meva llista de pendents. En aquesta ocasió li toca el torn a un dels pilars de l’explosió de l’anime i íntimament lligada al món dels mechas. Neon Genesis Evangelion era per a mi un producte conegut d’oïdes, sempre en termes excel·lents, i crec que n’havia arribat a veure alguna coseta fa anys. Però era hora de ficar-se amb el tema i tapar el meus buits de coneixement al respecte. Però com que el meu temps és limitat he apostat per veure els reboots apareguts a partir de 2007, que en qüestió de 4 films t’expliquen la història completa. Així doncs, tot el que comenti, és basat en aquest títol, desconeixent si la versió original és igual, semblant o molt diferent. Queda dit.

001roe

Un dels aspectes que més m’ha agradat és la conjunció entre les escenes d’acció i els moments més introspectius. Normalment en les produccions nipones aquesta conjunció se’m fa indigesta i en canvi, aquí, el ritme és trepidant. No hi ha moments de palla i igual d’importants són les batalles que les reflexions i temps morts que hi tenen cabuda. La primera escena és contundent, començant enmig de l’acció, sense entendre ben be què passa i cap a on condueix tot plegat. Aquí ja ha captat la meva atenció completament. Al ser una producció del 2007 la qualitat de l’animació, conjuntat amb uns excel·lents dissenys, la fa visualment molt atractiva. Els mechas parteixen d’un disseny molt desgarvat, molt humanitzat, que contrasta amb els dissenys dels àngels, sempre diferents i que aconsegueixen sorprendre en cada aparició. Alguns conceptes, com la ciutat de Tokyo 3 que es pot submergir, o el fluid amniòtic que afavoreix les connexions sinàptiques amb la màquina són petites pinzellades no exposades en excés que et fan sentir que et trobes davant d’una història realment treballada i pensada amb hores i hores de treball.

images

La part humana m’ha semblat interessant. Els personatges no són precisament impressionants, però compleixen uns propòsits clars que ajuden a dotar la trama de personalitat. Cert és que es creen situacions de tensió sexual que fan un xic de vergonyeta, quasi infantils, que contrasten molt amb la narració general molt més adulta, però se li perdona. A més, què voleu, és marca de la casa japonesa… M’ha resultat curiós que aquí els personatges femenins hi tenen un relleu molt més contundent i treballat que no els masculins, que són força plans. Shinji en certs moments acaba convertint-se en una drama queen, despertant uns instints violents en ma persona que no desitjo patir a ningú.

Acabada la hora i mitja de metratge m’he quedat amb ganes de més, com no amb un final així d’obert, i n’estic segur que no tardaré en visionar la segona entrega.

18evang-600

El millor: els conceptes, molts més enllà d’un simples història de mechas.

El pitjor: no apostar plenament per a una visió més adulta.

Nota: 8 sobre 10.

Fitxa a IMDB.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: