Skip to content

ATAQUE A LOS TITANES (2015)

04/05/2017

267714.jpg-c_215_290_x-f_jpg-q_x-xxyxxCada vegada costa més torbar productes originals, i que a més, aconsegueixin impressionar; aquí tenim una excepció digne d’emmarcar. El manga de Hajime Isayama s’ha convertit en un èxit incontestable a Japó i tot i que la repercussió a la resta del món ha sigut notòria crec que no ha explotat com es mereix. La primera entrega del còmic es publicà el 2008, seguint-li l’anime, spin-of’s i mil derivacions més. Avui em centro en la primera pel·lícula en acció real.

Per a tots aquells que no sàpiguen de què va tot plegat faré un breu resum:

En un futur apareixen del no res un gegants d’aspecte humà que comencen a cruspir-se a tot quisqui. La humanitat no aconsegueix fer-lis front i la única manera de defensar-se és construint un mur gegant per separar-los. Tot sembla anar bé fins que un d’aquest titans, més gran que la resta aconsegueix destruir la defensa i un nou atac es precipita damunt la població.

Entrar en aquest particular univers no diré que és senzill. La premissa fantàstica és contundent, com també hi afecta que els protagonistes siguin adolescents i nipons. Els primers minuts sembla que allò acabarà convertint-se en una història sentimentals amb pinzellades de gènere i de to soporífer. Just aquí és quan totes les previsions pessimistes s’ensorren al igual que el mur tombat per l’esser monstruós. La barrera entre el plantejament i nosaltres s‘esmicola en mil trossets. El disseny visual i gestual dels titans t’atrapa del seu bizarrisme extrem, cosa en la qual són experts a l’illa del sol naixent, combinant-se la fascinació absoluta amb el fàstic. La diferència entre ells i nosaltres és tan limitada que arrenca una alarma en el nostre subconscient semblant a l’anomenada “vall inquietant”. Hem vist en moltes ocasions monstres destruint ciutats i cruspint-se persones descarnadament, només en cinema per sort, però el factor humà aquí l’hi atorga aire fresc. Que caminin lànguidament, que algunes proporcions de la cara estiguin retocades, la falta de genitals i altres petits trets arriben més enllà de la nostra vista.

images (1)

Si per això sol ja seria destacable aquesta producció s’ha d’admetre que hi ha més, molts més. La conjunció de gèneres (kaiju, bèl·lic, drama adolescent, aventures,…) fa que no sàpigues aferrar-te a cada escena i no sàpigues què esperar. La trama, tot i que simple, avança amb pas ferm conjugant part intimistes amb batalles espectaculars sempre anant a més. No saps què esperar ni per on et sortirà, fent difícil apartar la mirada o desconnectar per més de 3 segons.

varios_259487

Dit això, faré un petit repòs mental a l’espera d’endollar-me amb la segona part. Maleïts (beneits) cliffhangers!

El millor: el disseny, en tots els aspectes, del titans.

El pitjor: que el fil conductor siguin solament els adolescents.

Nota: 9 sobre 10.

FITXA A IMDB

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: