Skip to content

ONE PIECE GOLD (2016)

04/10/2017


El manganime d’Eiichiro Oda ja és gat vell. Amb ja 20 anys a l’esquena ha sabut anar escalant posicions deixant endarrere als competidors, com Naruto, convertint-se en el shonen més important dels darrers anys. L’anime ha sigut sempre maltractat a Espanya, en canvi el manga apareix regularment i amb gran èxit de vendes, i el seu públic s’ha tingut que refugiar en el pirateig (ull al joc de paraules) per aconseguir la seva dosi. Amb les pel·lícules ja és d’escàndol que fins ara no s’haguessin estrenat en cinemes. Aquest passat 2016 es va solucionar i esperem que sigui la primera pedra d’un llarg camí.

One_Piece_Film_Gold_Logo.png

Tot i haver tastat el manga, que trobo impressionant, i poquet de l’anime, que no m’acaba de convèncer, aquesta és la primera ocasió que m’enfronto a un llarg de la franquícia. Els meus dubtes previs s’han esfumat ràpidament. Tot el que em temia no s’ha acomplert i he gaudit d’un banquet de dues hores molt entretingut.

A mig camí entre el fan servici i una porta oberta a nous vinguts ens trobem una història que veu del llarg historial cinematogràfic del sub-gènere de robatoris; més concretament als de casinos. El seu moment àlgic va ser la dècada passada amb la trilogia de Soderbergh (Ocean’s 11, 12 i 13) amb un repartiment de luxe. D’aquí s’extreu l’esquema bàsic, sense sortir-se gaire de la ratlla, però passat pel sedàs creatiu d’Oda. Qui no conegui la seva obra magna es pot trobar un xic saturat i perdut, però els seus devots quedaran plenament satisfet. Exagerada, trepidant i desproporcionada; un banquet deliciosament bizarre.

one-piece-film-gold_0

L’animació és d’alt nivell, conjugant a la perfecció el 2D amb aportacions CGI, conduint un pols narratiu elevat quan argumentalment no pot aportar. La trama és simple, efectiva i que segueix tots els passos marcats pels antecessors en el gènere de robatoris ( malvat opulent, girs de guió previsiblement imprevisibles, entrebancs inesperats,…) però que aconsegueixen aparentar ser nous amb els tocs d’humor i no entretenir-s’hi més del necessari.

one-piece-gold-eiichiro-oda-1000x600

En resum, un entreteniment molt confortable i extremadament visual.

El millor: la seva imaginació visual.

El pitjor: amb tants personatges és complicat que llueixin tots per igual.

Nota: 8.

Fitza a IMDB

Advertisements
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: