Skip to content

GUARDIANES DE LA GALAXIA VOL. 2 (2017)

05/06/2017

Segurament el següent text em convertirà en un dels malfactors més buscats de la galàxia.

Doncs d’acord.

gotg-vol-2-cast

James Gunn és un paio especial. Qui més pot dir que va començar a la productora Troma per acabar dirigint i escrivint un blockbuster de Disney? El que per a molts és la història encarnada del triomf per a mi és un conte ple de tristor; el cavall salvatge ha acabat domat per ser exhibit en competicions de bellesa equina. Però clar, si ells sabés català i es llegís això seria a través del seu portàtil banyat d’or.

La primera entrega de Guardianes de la galaxia em va resultar un film entretingut. Amb posteriors revisions em va anar rebaixant la simpatia cap a ella, veient-li cada vegada més com a un producte interessant però lluny del pòdium en que molts s’entesten a col·locar. El hype per aquesta seqüela, en el meu cas, era justet. Les crítiques que anaven arribant semblaven confirmar que seria més del mateix, per alegria de molts i indiferència per a servidor. Però ni això, en realitat és més i pitjor. Un bon exemple és Drax.

A l’anterior aventura vam descobrir aquest bàrbar, un personatge absolutament fascinant. Amb una forta base tràgica a la seva esquena, suavitzada per la seva ment simplista, es convertia en un ésser viu gràcies a una decisió equivocada en el pitjor moment que precipitava el tram final del film. Era un joc orgànic que demostrava que darrera tota aquella pirotècnia hi havia un autor amb ganes d’entretenir alhora que expressar-se, amb més o menys encert. A aquest fet poca gent li va prestar atenció i molts es van quedar només amb els malentesos simpàtics que provocava. En la continuació s’explota aquesta veta humorística deixant de banda qualsevol transcendència.

images

Gunn, ara, ens porta un plat espectacular, cosa que no pot negar ningú, dividida en dues parts. En primer lloc ens trobem una hora plena d’aventures intranscendents però divertides per després fer un joc de cintura i passar-nos per la cara la resolució dramàtica, amb suposats punts lacrimògens, que no funcionen. Forçant la maquinària al màxim es barreja amb pirotècnia constants fent que jo desconnectés tota la segona meitat. Ni m’importaven els personatges, uns simples pallassos, ni m’entretenia els que passava, fent-se una bola difícil d’empassar.

Però clar…a quin fan de Marvel li importa el més mínim la construcció dels personatges o el grau d’empatia que despertin? Aquests volen: que passin coses en pantalla, dissenys de producció espectacular, els cameos, la presentació de nous personatges, picades d’ullet als seguidors dels còmics, la musica, les encarnacions pensades només per acabar convertides en capgrossos de Funko,… I això és exactament el que la productora els ofereix. Que lluny queda la primera d’Iron Man…I vull que quedi clar, no és culpa de Disney, és de la Casa de les Idees per abaixar-se els pantalons. Gore Verbinski va muntar una trilogia, Piratas del Caribe, amb ànima i empenta sense tenir que rebaixar-se. La Casa del Ratolí més famós va cedir i el públic va respondre de meravella.

guardiansofthegalaxy2-babygroot-detonator1

Qui vulgui anar al cinema a passar-s’ho bé sense gaires miraments gaudirà com un porc. Per a mi, en aquests moments, la única família reial de la gran pantalla es troba enmig de curses de cotxes.

El millor: la primera hora.

El pitjor: la segona hora.

Nota: 7 sobre 10.

Fotxa a IMDB.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: