Skip to content

TRANSFORMERS: EL ÚLTIMO CABALLERO

08/05/2017

Hi ha batalles perdudes abans, fins i tot, de ser plantejades. Podria intentar convèncer als espectadors amb reticències que aquí estem davant d’una de les millors entregues de la saga i que, en el fons, va un xic més enllà que les anteriors; però de veritat val la pena fer-ho? No. No ens enganyem, sempre som els mateixos que anem a veure aquesta franquícia i s’hi acaba sumant algun despistat que hi entra de ple o surt de la sala cames ajudeu-me.

images

Michael Bay és un dels autors cinematogràfics més destacats dels nostres temps. Odiat per molts, hi ha motius, i estimat per un grup de seguidors acèrrims; aquest director, sens dubte un avançat al seu temps. Sap servir blockbusters amb segell d’autor, cosa gens fàcil, erigint-se en un senyor de la destrucció amb honors. Que les seves pincellades ometin: la narració coherent, la construcció profunda dels personatges o el seu humor sigui simple i carnal no fa que no tingui interès. Ell sol ha creat una imaginaria visual que ha marcat milers de productes (anuncis, sèries, còmics, videoclips,…) i que ha servit per fer de Transformers en un rara avis dins la industria de Hollywood. Un sol director ha tirat endavant cinc entregues titàniques i destrossant taquilles. Qui més podria igualar aquesta fita? Ningú, ja us ho dic jo.

maxresdefault.jpg

Mark “caradepedra” Wahlberg encapçala de nou el repartiment acompanyat d’una smart british posh, Anthony Hopkins i una nena intermitent (ara hi sóc, ara no) intentant ajudar als Transformers en una aventura que els va gran. Intentar desxifrar la trama és una pèrdua de temps absoluta i que no aporta res a la ressenya. Aquí estem davant d’una aventura pura plena d’acció, emoció i viatges d’aquí cap allà. Una història on sempre surt o es pon el sol, on els bons són bons i els dolents dolents “perquè-sí”, el final s’allarga una hora i l’epileg no dura ni tres minuts. Com fer un sol piti després de passar-se una jornada maratoniana de sexe, vaja. Aquí l’humor és estúpidament efectiu, els pits de la protagonista sempre estan exposats amb generositat i aquell que s’allarga amb les exposicions es interromput per una explosió. Què més es pot demanar una nit d’estiu?

El millor: el nou grau d’humor incorporat a la franquícia (absolutament delirant) i encarnat, sobretot, en Anthony Hopkins i el seu majordom. Si aquí l’actor decideix retirar-se ho pot fer amb orgull, i molt diners.

El pitjor: trama, personatges, buits narratius,…tot allò trivial que només interessa als llepafils.

Nota: 9 sobre 10.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: