Skip to content

ATÓMICA (2017)

08/06/2017

Mireu aquest tràiler.

Mola, eh? Doncs resulta que poc té a veure amb el que realment t’espera a l’hora de començar la projecció. Em va fotre; feia temps que no em deixava enganyar per les campanyes promocionals dels films. Queda demostrat que sóc humà…

17-2.jpg

Ara intentar valorar la pel·lícula quan les esperances invertides van cremar als pocs minuts és complicat, però crec que puc ser objectiu i tirar-ho endavant.

Estem davant d’aquells thrillers d’espies plens de girs de guió basats en traïcions, identitats falses i on res és el que sembla en general. En el marc de la caiguda del Mure de Berlín ens explica la història d’una agent britànica intentant recuperar una llista que deixaria al descobert les identitats de tots els efectius allà infiltrats. Per aconseguir-ho es creurà amb altres companys, tots disposats a fer-se la punyeta els uns als altres amb intencions ego-monetàries. Pel camí persecucions, baralles cos a cos, gadgets i trets.

Atomic.jpg

En acabar les dues hores em vaig preguntar què feia que tot allò que en principi em diverteix a la gran pantalla no acabi de funcionar-hi en aquesta ocasió. Mentalment vaig fer una estadística que intentaré plasmar a continuació:

Charlize Theron (40% de decepció)

Mai m’ha agradat. Una actriu bàsica que ni omple la pantalla ni actoralment solvent. Aquí, al interpretar un personatge fred com el gel ja fa que la desconnexió sigui total.

El repartiment (10% de decepció)

Sembla complicat que gent com Tobey Jones, John Goodman o James McAvoy no llueixin, però aquí s’aconsegueix. La pel·lícula no vol recrear-se amb ells i els desaprofita totalment.

La trama (10% de decepció)

És una història tant simple que pot semblar infantil, així que es decideix complicar-la sense gaire sentit restant-li el seu valor màxim: com més simplista més et pots recrear en els seus components més atractius (acció, humor cínic, erotisme,…). Doncs sembla que no, que volen embolicar la troca perquè sí.

Tracklist (10% d’atracció)

Tot i que comença el jukebox d’allò més potent es va diluint poc a poc, inclús repetint temes en covers que no fan més que emborronar l’experiència anterior amb la original.

Acció (20% d’atracció)

Les escenes de lluita cos a cos, i un xic de sang, són molt espectaculars i ben rodades. Llàstima que no se li ofereixi més camp per córrer.

Altres (10%)

Les escenes de lesbianisme, la fotografia basada en filtres i molt neó o el seu marc temporal a vegades aporten i a vegades molesten.

En resum, un film correcte per passar la tarda, lànguida i freda com és l’obra.

La pregunta: què hauria aconseguit Brian De Palma amb un joguet com aquest?

El millor: L’acció.

El pitjor: La fredor absoluta.

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: