Skip to content

VLOG: ANEM A PETAR-HO BEN FORT!

05/13/2017

JO SÓC BATMAN 2: LA BROMA HUMIDA (tràiler)

05/13/2017

callahan (@callahanruiz) • Fotos y vídeos de Instagram

[TRÀILER] – Jo sóc Batman 2: la broma humida from callahan.ruiz on Vimeo.

Ningú no és perfecte 16×35 – El Crac 2, Z, la ciudad perdida, tràiler Blade Runner 2049

05/13/2017

Triboro-EW-spread_v9_FullBl.JPGComencem amb una prèvia d’Alien: Covenant que ens porta l’Ignasi. Entrevistem a l’Hèctor Claramunt, coguionista i codirector d’El crac qui ens fa un balanç de la segona temporada, ens explica anècdotes inèdites de la sèrie i ens descobreix la seva faceta de crític de cinema. La Marta postula a Dwayne Johnson com a futur president dels Estats Units. A l’espai de crítica, analitzem Z, la ciudad perdida i Nunca digas su nombre. Tanquem amb en Jacint amb el reboot de Hellboy i el tràiler de Blade Runner 2049.

Ir a descargar

Ningú no és perfecte 16×34 – Guardianes de la galaxia Vol. 2

05/13/2017

gotg-vol-2-cast

Especial Guardianes de la Galaxia Vol. 2. Però abans d’anar per feina us expliquem les estrenes de Z, la ciudad perdida i Nunca digas su nombre. I ara sí, especial AMB SPOILERS A DOJO de Guardianes de la Galaxia Vol. 2 amb l’Ignasi, la Marta, l’Aram i en Pau Garriga del bloc del Director frustrat, com estrella convidada. L’analitzem la pel·lícula de Marvel Studios dirigida per James Gunn. Els diàlegs, guió, imatges, escenes, referències vuitanteres, etcètera. Acabem amb un recull curiositats sobre la pel·lícula i el rodatge.

Ir a descargar

VLOG: TIGER I LA SOUND MACHINE

05/06/2017

Vaig al Tiger i em faig amb la màquina definitiva de l’humor.

GUARDIANES DE LA GALAXIA VOL. 2 (2017)

05/06/2017

Segurament el següent text em convertirà en un dels malfactors més buscats de la galàxia.

Doncs d’acord.

gotg-vol-2-cast

James Gunn és un paio especial. Qui més pot dir que va començar a la productora Troma per acabar dirigint i escrivint un blockbuster de Disney? El que per a molts és la història encarnada del triomf per a mi és un conte ple de tristor; el cavall salvatge ha acabat domat per ser exhibit en competicions de bellesa equina. Però clar, si ells sabés català i es llegís això seria a través del seu portàtil banyat d’or. Llegeix més

FAST & FURIOUS 8

05/04/2017


A mitja pel·lícula el personatge de Kurt Russell explica al seu aprenent (Scott Eastwood): “La primera regla es que tienes que conocer a tu audiencia”. Aquesta és una declaració d’intencions sense embuts feta per la saga d’acció més important dels últims anys. Aquesta és la seva formula d’èxit. Bé en realitat són molts els punts que l’han convertit en el que és, però és un resum excel·lent.

_noticias2010_-3672742.jpg

Amb la desaparició de Brian ( degut a la mort del seu intèrpret, Paul Walker) era interessant descobrir com tot plegat podia tirar endavant. Per treure’s la pressió del damunt els seus responsables han fet de mag per distreure la nostra intenció plantant-nos davant la cara un gir argumental arriscat però que funciona: Toretto ara és dolent. La traïció a la seva cacarejada “família” és un mcguffin ideal per dotar de més pes als estimats secundaris i a més incorporar-hi nous membres. A partir d’aquí poques novetats. Si una cosa funciona no la toquis.

NELoQH89EdqkOS_2_b

Tots els ingredients que fan a la franquícia gran hi tenen cabuda sense cansar a l’espectador.

La fina línia : per a servidor aquest és un dels punts claus. A cada pel·lícula s’ha augmentat l’espectacularitat arribant a un nivell que quasi és ciència ficció, però que no acaba fent que desconnectis com sí passa en no poques ocasions. Cada “flipada” bé acompanyada de tocs d’humor que fa que acabis acceptant-ho orgànicament sense preguntar-te per les lleis de la física.

Univers expansiu: el millor exemple, i amb el que ens vam criar, és Bola de Drac. Allà bona part dels personatges que hi feien cap acabaven convertint-se en un més del grup. Els més aplaudits, els malvats, es canviaven de jaqueta al poc per ser un més dels bons de la història i de rebots en els més populars.

La química: el punt d’inflexió de la sèrie va produir-se en la cinquena entrega, quan es va passar de ser un buddy movie a ser un equip. Cada integrant està emparellat amb un altre personatge per explotar la seva personalitat a base de xocs. En aquesta entrega, però, es fa anar per lliure a Vin Diesel, cosa que fa que les seves escenes “segrestat” acabin convertint-se en el més fluix de tot plegat. Llegeix més

INDEPENDENCE DAY: CONTRAATAQUE (2016)

05/03/2017


Hi ha vegades que formules quasi perfectes no funcionen. Aquí tenim un exemple de com el film en qüestió, estrenat anys ha, hauria arrassat mundialment sense gaires complicacions. Però vet aquí, que durant l’estiu passat, ben poca gent li va prestar atenció. Quasi sense hype va passar per la cartellera fent els seus milions però lluny del que s’espera d’una seqüela d’un dels blockbusters més importants dels 90’s.

IDRImportant.0

Roland Emmerich va començar siguent la versió pàtria d’Steven Spielberg. Quan va fer el salt a Hollywood era un artesà de films farcits d’imaginació, amb grans plantejaments però que estructuralment feien aigua. Llavors es va convertir en un fanàtic de la destrucció massiva. Ara s’ha quedat com un expert en grans produccions que a vegades funcionen i a vegades no. Llegeix més

LA FIESTA DE LAS SALCHICHAS (2016)

05/03/2017


Evan Goldberg i Seth Rogen són un parell de paios que cauen simpàtics. Qui no ha tingut un amic fumeta amb idees molts boges i amb qui et pots partir de riure? Doncs ell són aquest tipus de paio però que a més han tingut la sort de petar-ho a Hollywood. No sé vosaltres, però jo acabada vegada tinc més clar que preferiria abans sortir de festa amb ell abans que veure les seves pel·lícules.

maxresdefault (3).jpg

El punt de sortida està de puta mare: un grup d’aliments de supermercat que tenen vida pròpia, invisible a ulls humans, estan obsessionats en sortir a l’exterior satisfent els desitjos dels seus déus, altrament dit humans. Sí, una espècie de Toy Story, però amb altes dosis de sexe, violència i mala llet. I això està de puta mare; en paper. A l’hora de la veritat se lis escapa de les mans i les ganes de transgredir escatologicament superen les seves aspiracions reflexives ( que hi són) convertint-se en una orgia sense cap ni peus.

SausagePartyFeat

Ja arribat el final de la pel·lícula et preguntes si realment primer van pensar en provocar i després van crear una història o al revés. Sigui com sigui la formula no acaba de rutllar.

El millor: el xiclet.

El pitjor: que la crítica no acabi de surar.

Nota: 5 sobre 10.

Fitxa a IMDB.

CUERPO DE ÉLITE (2016)

04/30/2017


Que s’hagi tornat a fica de moda la comèdia regionalista a Espanya no és bo ni dolent per si mateix, és un fet i prou. El problema és que es vulgui explotar i no tinguin una industria com Déu mana per fer-ho. Aquí un cas clar.

Aquest és un producte prefabricat amb ganes de fer calers. Res a dir. Si no tinguèssim pel·lícules amb aquest afany i només omplissin les cartelleres obres introspectives d’autors molt profunds aniriem apanyats. El gran problema és que aquí no sabem fer les coses com els ianquis. On allà tenen un seguit d’ingredients (actors, directors, guionistes,…) amb llarga experiència en el seu camp per insuflar vida a un high concept; aquí s’ha de rebuscar entre el que hi ha per tirar-ho endavant i creuar els dits. Llavors surt com surt.

He de confessar que he somrigut una vegada o dues i ha sigut gràcies a actors de repartiment, que tenen els ous pelats en la seva professió i que quasi ni els cal un diàleg per arrencar-te una rialla. La resta és una direcció mediocre narrativament i uns actors protagonistes, Miki Esparbé i Maria León, que sense direcció arrastren la seva interpretació sense mai encertar. Tots i que alguns gags poden funcionar, dins una trama de manual, el repartiment està més perduts que jo en unes rebaixes. Sense frescura ni ritme la història va agonitzant a cada minut per morir sola en una habitació fosca.

Una llàstima tot plegat. I sí, per molt que foti a alguns, a Espanya fa dècades es feien molt bones comèdies, incorrectes i punyents, però era gràcies a uns equips farcits de talents, que havien sorgit del no res i després de menjar terra durant anys van aconseguir el seu moment d’èxit.

El millor: els chanantes, Sílvia Abril, Jordi Sánchez, Agirregomezkorta,…els veterans.

El pitjor: Joaquín Mazó, que no sap què fer en cap moment.

Nota: 4 sobre 10.

FITXA A IMDB