Entrevista a PATRICIA MUÑIZ, autora de CORRIENTE SANGUÍNEA

Els autors de CORRIENTE SANGUÍNEA, Bouman i Patricia Muñiz.

Ara que moltes editorials tanquen portes surt un valent que n’obre de noves: Bouman. El dibuixant de còmics, articulista, animador gràfic i director de curts expandeix els tentacles del portal Underbrain amb una nova branca. Underbrain Books treu el cap amb una obra arriscada alhora que provocativa, Corriente Sanguínea, una novel·la curta on el sexe i la violència van de la mà, quallant a la perfecció, obra de Patricia Muñiz, que ha decidit desenvolupar el relat seriat que havia iniciat a Internet acompanyada per les il·lustracions de Bouman.

Per saber més de l’obra m’he decidit a entrevistar la seva autora, que s’ha ofert amablement a respondre tots els meus dubtes

Patricia Muñiz ha publicat la seva primera novel·la CORRIENTE SANGUÍNEA amb l'editorial UDERBRAIN BOOKS.

 

• L’últim relat publicat a la web prometia una venjança. Ha arribat el moment. Li tenies ganes?

Patricia Muñiz: La primera part de Corriente Sanguínea acaba en plena tensió dramàtica, quan a la Catherine li passen els efectes dels narcòtics i desperta segrestada dins un cau fosc, i també lligada, amb evidents signes d’haver patit abusos sexuals. Ella clama venjança, però no ho fa per haver estat ultratjada, sinó perquè en tot moment rebutja el paper de víctima que la vida s’entesta en imposar-li. Catherine és una gran rebel. I sí, com a escriptora tenia moltes ganes d’explicar com se’n surt, d’aquesta situació extrema.

• Corriente Sanguínea surt d’una sèrie d’escrits publicats al portal Underbrain. Com vas decidir convertir-ho en llibre?

P. M.: Tot va començar amb una proposta de col·laboració mensual amb en Bouman. Li havien agradat els meus relats de contingut “gore-eròtic” i només va demanar que la narració estigués escrita en primera persona. Jo escrivia els capítols amb llibertat total, i ell donava vida als personatges amb les seves il·lustracions. La primera part, la del personatge “La taquillera”, que va ser íntegrament publicada a Underbrain, ens va portar, ben bé, mig any de feina. Aleshores me’n vaig adonar que tot allò que havíem creat havia d’arribar a una resolució efectiva i ràpida, sobretot per l’excel·lent acollida que la història havia tingut per part dels lectors. Vàrem decidir tirar del fil fins on ens portés i ara tenim un llibre entre les mans.

• La historia que expliques està plena de sexe i violència, temes als quals no estem gaire acostumats a que els tractin escriptores, creus que la mateixa història escrita per un home hauria resultat diferent? Què hi pots aportar de nou?

P. M.: La ficció ens serveix per acostar-nos a coses que no tenim o que ens fan por, com ara el sexe o la violència. D’altra banda no crec que hi hagi diferència en la forma en que els homes i les dones les percebem físicament. Un cop de puny ens fa igual de mal i un petó ens produeix el mateix plaer. En tot cas, la diferència es formula en la llegenda (la fantasia) que es genera al voltant del sexe i de la violència. Crec que als llibres escrits per homes els personatges masculins acostumen a ser forts, intel·ligents, seductors… No són adolescents barbamecs que bavegen per la profe, ni tenen el penis petit, ni demanen peles a la mama… Però, si hem de ser sincers, a la vida real no n’hi ha gaires, d’aquests. Penso que puc aportar personatges més realistes, justament perquè fugen d’estereotips, ja siguin de narrativa escrita per homes, com de narrativa escrita per dones. Ni xulos engominats, ni prínceps blaus. Ni blanc ni negre. Els meus personatges són persones solitàries però independents, amb les seves virtuts els seus defectes, com a la vida real.

• Quin creus que és el teu perfil de lectors?

P. M.: Persones lliures de prejudicis que els agradi trobar diversió en la lectura.

• La Taquillera, la teva protagonista, és ja un personatge icònic. Penses seguir narrant les seves vivències?

P. M.: És que “la taquillera” ja té vida pròpia! Ara, a escriptora i dibuixant no ens queda més remei que posar-nos al servei de les seves aventures. Ella és qui mana.

• El teu estil és morbós i dur, alhora que delicat, no et tempta el gènere negre pur i dur?

P. M.: Sí, és clar. És un repte que tinc en ment perquè m’encanta el suspens psicològic d’ Elizabeth Sanxay Holding, la fredor controlada de Patricia Highsmith o la producció quasi industrial de novel·les per a ser llegides durant trajectes de l’Agatha Christie. Però abans hauré de passar la pàgina d’aquesta fase eròtica. Encara tinc moltes coses a dir sobre aquest tema, i les diré.

• Actualment realitzes entrevistes a escriptors, t’ha aportat una visió diferent d’aquest ofici?

P. M.: Sóc molts curiosa i m’agrada sentir que les meves preguntes connecten amb les seves inquietuds. Ser escriptor és una activitat molt complexa i no té a veure amb qui ets per fora, sinó amb qui ets per dins, un lloc on no és fàcil arribar per la via de la superficialitat. Entrevistar escriptors m’aporta una visió més complerta de la persona que escriu, allunyant-me del personatge públic, que a vegades és pura pantomima de supervivència. Sé que se senten còmodes amb les meves entrevistes i això m’agrada.

• Inaugurar Underbrain books amb la teva obra és més un orgull o una responsabilitat?

P. M.: Ambdues coses. Penso que Underbrain s’està convertint en referent de cultura i art independent obert al món. Perquè Underbrain no té res a veure amb modes, grupets o amiguismes. Hi ha risc, intuïció, bon gust i un gran olfacte privilegiat per detectar artistes que donaran de què parlar. A més Underbrain té una capacitat de treball immensa. Si els temps que estem vivint són d’austeritat extrema en el cas d’una editorial nova encara ho és més. Com no ha de ser una gran responsabilitat inaugurar una editorial tan utòpica?

• I per últim, pregunta obligada, nou projecte entre mans?

P. M.: Doncs ara mateix en tinc tres: “Play Room”, una novel·la futurista de marcat erotisme que espero vegi la llum molt aviat; “Malsons de gat”, un recull de relats fantàstics en català co-escrit amb Igor Kutuzov i Sergi G. Oset; i, el més imminent de tots, “La noche de Adán” curtmetratge de suspens dirigit per Ramón Codina que es troba en fase de muntatge. Curmetratge del qual sóc guionista, of course.

Us ha picat la curiositat? Voleu apostar per cavall guanyador aquest Sant Jordi? Doncs per adquirir Corriente Sanguínea només heu de visitar el web de la editorial.